També donen la cara…

Francesc Margarit Alsina

51 anys

Ni cops que facin mal, ni paraules que fereixin. No a la violència de gènere!

Antonio Cabrera Cantero

50 anys

L’ús de la violència contra els més dèbils és un gest de covardia. Volem dones sense por d’ homes covards, i homes valents que estimin les dones valentes

Ana Rosa Rodríguez

44 anys

Ni una més

Sílvia Joly

47 anys

La lluita contra el patriarcat, que és la causa de la violència de gènere, entre d’altres, es guanya des de l’educació. És l’única forma.

Joaquim Sardà

62 anys

La violència de gènere és d’aquelles coses instal·lades a la nostra societat que sempre n’hi massa, un cas ja és un excés; tant si és una agressió física com si és una simple pregunta: qui t’ha trucat avui?

Ma Isabel Méndez

52 anys

Necessitem ser escoltades

Cristina

37 anys

Perquè vull ser lliure!

José Antonio Doutón González

59 anys

Contra la violencia de género, sin ambages. Respuesta civil y judicial dura. Contra esa lacra no hay colores políticos, solo sentido de igualdad y humanidad.

Eduardo Medina Duque

55 anys

NO és NO i SI és SI! Acceptem les paraules com són, tallem el masclisme i prou, però ja, de violència a les dones i qualsevol ésser vivent.

Joan Manjón Vinuesa

83 anys

Flor trencada d’un jardí
que ja no hi és
sembrava tant bonic…
i l’infern l’hi va posar fi
sentiments que brollen
per l’ànima ferida
amb plors que la mullen
que són esperança de vida

Amor maldito
que medra en la pasión
es seguro destructor
deja un hálito marchito
disfraz devastador
cobijo de perversión
sombras siniestras y dolor
como una niebla oscura
angustia y horror
tormentos que la mente ofusca.
Amor maldito
que lleva a lo peor

Maria Eugènia Bello Corvera

61 anys

Ningú, ni home ni dona, està per sobre teu. Quan dic ningú entren tots els què t’envolten: familiars, professors, amics, coneguts, companys de feina sigui el tipus què sigui la feina a desenvolupar, enemics, etc. Sempre has d’estimar-te i respectar-te. Sols així també podràs estimar i respectar als altres. I mai permetis què ningú et falti. Sigui qui sigui, i la falta sigui del caire que sigui. Posa-ho en coneixement de qui correspongui. Si és a casa, als pares. Si és a escola, als professors i pares. Si és al treball, als superiors i recursos humans, comitè d’empresa, i si cal en el jutjat. Si és entre els amics, posa-ho en coneixement dels pares, dels seus pares si tens ocasió de coneixe’ls i si cal dels Mossos d’Esquadra. Mai pensis què canviarà, què s’arreglarà o què ha estat només un cop. Quan s’atura a la primera, no es dona cap oportunitat més! No callis per por, per vergonya o per qualsevol altre motiu. No n’hi ha cap motiu per què ningú et falti al respecte, menys encara què hom t’aixequi la mà, per molt malament que ho hagis fet!

Jordi Artiga i Pascual

54 anys

Quan en compte de parlar d’igualtat, parlem de normalitat, haurem aconseguit una fita important.

Carmen

52 anys

Som persones, no objectes!

Joana García

53 anys

És una xacra que ens hem de treure de sobre!

Sandra Pedrals

45 anys

La quantitat de roba que porto no ha de condicionar la quantitat de respecte que em mereixo. No és no. I si no dius que sí, també és no. I si algú intenta fer-te culpable, la resposta també és no.

Menú