També donen la cara…
Francesc Margarit Alsina
51 anys
Ni cops que facin mal, ni paraules que fereixin. No a la violència de gènere!
Antonio Cabrera Cantero
50 anys
L’ús de la violència contra els més dèbils és un gest de covardia. Volem dones sense por d’ homes covards, i homes valents que estimin les dones valentes
Ana Rosa Rodríguez
44 anys
Ni una més
Sílvia Joly
47 anys
La lluita contra el patriarcat, que és la causa de la violència de gènere, entre d’altres, es guanya des de l’educació. És l’única forma.
Joaquim Sardà
62 anys
La violència de gènere és d’aquelles coses instal·lades a la nostra societat que sempre n’hi massa, un cas ja és un excés; tant si és una agressió física com si és una simple pregunta: qui t’ha trucat avui?
Ma Isabel Méndez
52 anys
Necessitem ser escoltades
Cristina
37 anys
Perquè vull ser lliure!
José Antonio Doutón González
59 anys
Contra la violencia de género, sin ambages. Respuesta civil y judicial dura. Contra esa lacra no hay colores políticos, solo sentido de igualdad y humanidad.
Eduardo Medina Duque
55 anys
NO és NO i SI és SI! Acceptem les paraules com són, tallem el masclisme i prou, però ja, de violència a les dones i qualsevol ésser vivent.
Joan Manjón Vinuesa
83 anys
Flor trencada d’un jardí
que ja no hi és
sembrava tant bonic…
i l’infern l’hi va posar fi
sentiments que brollen
per l’ànima ferida
amb plors que la mullen
que són esperança de vida
Amor maldito
que medra en la pasión
es seguro destructor
deja un hálito marchito
disfraz devastador
cobijo de perversión
sombras siniestras y dolor
como una niebla oscura
angustia y horror
tormentos que la mente ofusca.
Amor maldito
que lleva a lo peor
Maria Eugènia Bello Corvera
61 anys
Ningú, ni home ni dona, està per sobre teu. Quan dic ningú entren tots els què t’envolten: familiars, professors, amics, coneguts, companys de feina sigui el tipus què sigui la feina a desenvolupar, enemics, etc. Sempre has d’estimar-te i respectar-te. Sols així també podràs estimar i respectar als altres. I mai permetis què ningú et falti. Sigui qui sigui, i la falta sigui del caire que sigui. Posa-ho en coneixement de qui correspongui. Si és a casa, als pares. Si és a escola, als professors i pares. Si és al treball, als superiors i recursos humans, comitè d’empresa, i si cal en el jutjat. Si és entre els amics, posa-ho en coneixement dels pares, dels seus pares si tens ocasió de coneixe’ls i si cal dels Mossos d’Esquadra. Mai pensis què canviarà, què s’arreglarà o què ha estat només un cop. Quan s’atura a la primera, no es dona cap oportunitat més! No callis per por, per vergonya o per qualsevol altre motiu. No n’hi ha cap motiu per què ningú et falti al respecte, menys encara què hom t’aixequi la mà, per molt malament que ho hagis fet!
Jordi Artiga i Pascual
54 anys
Quan en compte de parlar d’igualtat, parlem de normalitat, haurem aconseguit una fita important.
Carmen
52 anys
Som persones, no objectes!
Joana García
53 anys
És una xacra que ens hem de treure de sobre!
Sandra Pedrals
45 anys
La quantitat de roba que porto no ha de condicionar la quantitat de respecte que em mereixo. No és no. I si no dius que sí, també és no. I si algú intenta fer-te culpable, la resposta també és no.